Vies NANO NEGRA + ESPOLON DEL REBOLLON, Baños de Panticosa, Pirineus

 

Als Banys de Panticosa hi ha roca per un "tubu". Granet de bona qualiatat i itineraris hiper-equipats. L'escalada recorre plaques tombades en adherència i diedres verticals entre mig de boscos i que faran la delícia dels escaladors que no volem massa compromis tot i que, les vies que descric aqui, no estan exentes de dificultat. 

Desde el poble de Panticosa pendrem l'única carretera que hi ha per accedir al balneari, son vuit quilòmetres d'estreta carretera que ens durà a tot el recinte, sempre ple de cotxes i gent. Hi ha un munt de vies d'una aproximació d'entre cinc minuts i mig hora, les més pròximes, hi han de més lluny.

Prenent com referència el refugi "Casa de Piedra", anirem pel darrera i de seguit arribarem al Primer Muro. Aqui ja tindrem a on escollir depenent de la gent que trobem, minim 6 o 7 vies. Una que queda lliure es la NANO NEGRA. Per lo general que he vist, a totes les vies hi ha una cinta amb un parabolt on hi ha escrit el nom de la via i això facilita la local.lització.

Via NANO NEGRA. Trobarem una placa amb el nom de la via.

1r llarg: IV, IV+ i II, 6 expansions en uns 25 metres
Començem a l'esquerra de la paret pujant en vertical per placa un xic vertical i que poc a poc es va tombant mes. Passarem per un parell de reunions obcionals a la dreta i seguirem fins a la part més vertical de la paret on muntarem la reunió.

2n llarg: IV, 7 expansions en uns 30 metres
Sortim per l'esquerra escalant un esperó vertical amb molt bona presa i tot seguit a la dreta per placa en adherència i arribarem a la reunió sota d'una paret vertical.

3r llarg:I IV, V, V+ i III, 5 expansions i uns 25 metres
Sortim per l'esquerra fent un flanqueix i tot seguit pujarem per un diedre vertical. En un punt, ens decantarem per l'esquerra entrant en un segon diedre. Aqui està la màxima dificultat no obligada del llarg. Superem el diedre  i sortirem a una cornissa, Seguim per placa tombada, ara ja molt facilment fns a la reunió.

4t llarg: III, IV, III i IV, 6 expansions i uns 25 metres
Començem per placa tombada fins a un ressalt que el passarem per l'esquerra, seguirem facilment per placa tombada i poc abans d'arribar a l'abre de la reunió, pujarem per un petit esperó.

Aqui podem fer dos coses, seguir camí fitat fins al Segundo Muro i que arribarem a la segona via en deu minuts o baixar per l'esquerra i en vint minuts, ja serem un altre cop al refugi.

Via ESPOLÓN  DEL REBOLLÓN. Trobarem una cinta lligada en un parabolt amb el nom de la via.

1r llarg: IV, IV+ i IV, 7 expansions en uns 25 metres
Començem fen un pas vertical i tot seguit per placa en adherència en flanqueix ascendent a l'esquerra. Troparem un pas finet abans d'arribar a la reunió.

2n llarg: IV, IV+, V i IV, 11 expansions en uns 30 metres
Sortim en vertical per placa  i poc a poc en va posant més vertical i dificil. Superarem un petit diedre i seguirem per un esperó vertcial arribant al cim d'una petita agulla. Devant nostre tenim la reunió. Llarg molt bo i estètic

3r llarg: IV+,V, V+/A0 i V, 9 expansions en 25 metres
Sortim en vertical superant un ressalt amb bones preses , Seguim i superarem un altre ressalt. Arribarem a una zona de desploms que els tindrem que passar lleugerament per la dreta. Trobarem una escalada vertical, aèrea i atlètica, no massa obligada si som molt llargs, si no tindrem que fer "trampes". Un cop superat això seguirem per un diedre molt vertical amb bones preses i arribarem a una cornisa ample molt còmoda on muntem la reunió. Llarg molt bo i amb ambient.

4t llarg: IV+, III i II, 5 expansions 7 i uns 25 metres
Sortim per l'equerra de la reunió si no o veiem clar pel mig i cercarem el primer parabolt. Després d'això escalaem per rampa molt tombada a quatre potes fins a arribar a la reunió i final de la via.

Pel descens, seguirem camí amb fites per la dreta, primer flanquejant i després baixant fins el GR que en uns 3/4 d'hora ens portarà un altre cop al refugi.

Una bona combinació de dues vies que ens ompliran gratament la jornada i dues vies noves per la "cole".

Escalada realitzada per: Carles Marqués i Joan Prunera

Via NORMAL a l'Agulla del Miracle. Els Ecos de Montserrat

Petita agulla abocada a la cara Nord de Montserrat, just entre els límits dels Frares Encantats i els Ecos; petita i solitaria, per la seva cara Sud-Oest, ens brindarà una escalada curta i fàcil, no exenta d'aventura i compromis. Conquerida per primer cop l'any 1941 pels pioners de l'escalada a Catalunya. Via sense equipament, tant sols un parell de parabolts amb argolla per poder fer el ràpel amb més seguretat.

Per accedir a l'agulla anirem des de can Massana pel camí de la cara nord d'Agulles i frares fins el coll de Port o be des de les Portelles passant pel refugi d'Agulles. Un cop arribem al coll de Port seguirem el camí que en endinsa als Ecos i passarem primer per les baumes del coll de Port i després per l'agulla Vista i tot seguit pel Cor de Be. Després d'aquesta última, remuntarem per dintre el bosc fins arribar a la muralla nord i anant a la dreta arribarem a la nostre agulla. Una fissura Descomposta i vertical ens indica el peu de via.

Ens enfilarem pel diedre prou vertical i tenint en comte la roca, Trobarem un parell de sabines per llaça-les i arribarem facilment a una cornissa amb una llarga fissura horitzontal. Podrem emplaçar un bon friend. Ara anirem a l'esquerra per superar el petit ressalt i seguir en vertical amb tendència a la dreta per un rocam excepcional. Poc a poc mimba la dificultat i arribarem a la reunió, pocs metres abans d'assolir definitivament l'agulla.

Per baixar farem un fàcil ràpel per la mateixa via de pujada.

Via curta però amb un regust d'altres temps on la escalada era tot una aventura i via i agulla nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera

Via GARCÍA a La Roca de Sant Salvador o l'Elefant

Pels anys 80' sabia d'aquesta via oberta a la cara Oest de l'Elefant, però mirant la ressenya no em va fer gaire el pes per anar a escalar-la. Amb els anys i les "xarxes socials", me la proposen uns quants cops però sense ferme gare gracia. L'any 2014, la vàren restaurar, elpropi aperturista i un amic, sembla ser que respectant el seu estat original i això va fer que em decidis a escalar-la. el darrer llarg el farem per la via Hispano-suecia.

Per arribar al peu de via podem seguir el camí de Sant Benet anant a l'ermita de Sant Salvador i un cop passada arribarem a un coll, devallem seguint marques grogues fins a arribar a la cara Nord de la Roca de Sat Salvador, molt visible desde el camí on estem. Tot seguit veurem un corriol que ens porta directes a la paret Nord, ara amb alguna marca blaba despintada. Abans de flanquejar tota la paret, intuirem una canal molt tancada d'arbres que ens durà a peu de la via. Pujarem uan canal estreta entre la roca i en un boix muntarem la R0.

1r llarg: IV, IV+ i IV, 1 pitó tres parabolts i un buri en uns 25 metres
Sortim de la part més alta de la canal en direcció a un desplom amb una fissura horitzontal. Arribant a la fissura trobarem un pitó vell, Flanquegem a l'esquera i trobem un parabolt. Seguim flanquejant i una mica amunt, trobem un burí vell. Ara fem un petit descens per seguir flanquejant a l'esquerra i als peus d'una placa tombada i bruta per la baixada d'aigua, muntem la reunió. Llarg curios pel seu traçat, Ull en algun punt que la roca que es un xic trencada.

2n llarg: IV, IV+, V, Ae (3 passos), V+ i V, 7 parabolts en uns 30 metres
Començem per placa tombada de color gris en direcció a la part mes vertical. Amb pasos fins i delicats i expossats arribarem al primer parabolt d'un curt artificial. A la part mitja de la placa podrem col.ocar un friend petit i un tricam. Amb pasos molt llarg fem un artificial, la sortida en lliure es dificil, vertical però amb molt bona roca. Amb escalada dificil arribem a la reunió d'un forat. Llarg potent i dificil.

3r llarg: III+ i III, 1 parabolt en uns 20 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra i a un metre de la R trobem un parabolt, Seguim en encalada molt fàcil i de roca molt bona fins a un replà amb espits vells al terra de la reunió. 

4t llarg: III i IV, dos burins, un d'ells sense plaqueta en uns 45 metres
Sortim per l'esquerra fent un llarg flanqueix per sota del desplom. Trobarem un burí sense plaqueta i seguim flanquejant passant per un ressalt/canal aparentment trencat. Seguim flanquejant i trobem la darrera reunió de la via Hispano-Suecia a l'esquerra. Ara pujarem per un diedre on podrem emplaçar algun frien petit o mitja i una sabina. Seguim amb escalada f¡acil i vertical i trobem un burí. Seguim ara per rampa mol tombada i arribem al petit ressalt del cim on muntem la reunió final.

Pel descens, baixarem al sud fins el coll dela roca amb la pròpia Trompa de l'elefant i tot seguit desgrimparem una curta xemeneia. D'aquí, seguir baixant i desgrimpant algún troç fins a el camí d'aproximació a la via i retorn a Sant Benet.

Via de traçat curiós i lògic amb molt d'ambient en tot el recorregut, de roca aceptable a molt bona i no gens fàcil i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez, Jesús Rodríguez i Joan Prunera

Via MATEU-BOTELLA a la Miranda de Santa Magdalena, Montserrat

Avui toca anar a fer una via nova de recent fornada. Esta dedicada pels aperturistes a un parell de metges amics seus que van, malauradament, traspassar l'any passat, un fent alpinisme i l'altra per causes naturals. Bona manera de ser recordats, felicitats als aperturistes.

La via esta tota equipada amb parabolts inoxidables de 12 mm, en quatre llargs. El millor, el primer, amb roca de molta qualitat i els altres amb algún tram interessant. Via rebuscada i de caire, com diuen, de "love-climbing", en cara Oest, que al matí no ens doranà massa el sol.

Per accedir a la via partirem de l'estació superior del Funicular de Sant Joan i seguirem el camí a l'ermita del mateix nom. A la darrera corba a la dreta, abans d'arribar a les ruïnes de l'antic restaurant, prenem un camí poc marcat. Entre clarianes i bosc, arribarem a un coll entre dues roques, la Miranda Xica i la Miranda de Sant Joan. Davallem vers ponent i travessem per sota de la Roca del Mirador de Sant Joan. Seguim camí més o menys traçat fins a arribar a l'alçada de les vies Directa Níria i Núria de la Miranda de Santa Magdalena. Aquí es on es complica una mica l'aproximació i tirarem del "raro instinto del hombre blanco". Passades aquestes vies, ens tindrem que fixar en una llastra que hi ha a la paret de la nostre dreta i mirar de pujar per una canal amb molts aritjols i entre la canal i la roca anirem grimpant fins a apropar-nos a un altre canal al costat d'un espero de roca. Nosaltres hem pujat per l'esperó aquest facilment fins arribar al capdemunt. Ara, només seguirem arran de paret uns vint metres i ens situarem a la base de la via. Parabolts molt visibles. 

1r llarg: Ae, V+/A0, V+ i V,  13 expansions en uns 30 metres. Comencem en artificial d'expansió fins que passats 6 o 7 parabolts podem fer algun pas en lliure i repós en A0. Ara els parabolts es distancien una mica i podem seguir tot en lliure amb roca de primera, bona i cantelluda. Sis o set metres abans d'arribar a la R1, a la dreta hi ha una llastra sospitosa, Escalarem per l'esquerra i ens situarem a la part alta de la llastra i entrarem a la reunió. Llarg molt bo.

2n llarg: IV i IV, 7 o 8 expansions en uns 25 metres. Sortim per la dreta fent una escalada ascendent en diagonal a la dreta i de mica en mica va decaien la dificultat i facilment arribarem a la R2. Llarg molt fàcil i sobre-equipat.

3r llarg: II, I i caminant, unes 4 expansions i uns 57 metres. Ara escalem un esperó molt tombat, fàcil i de roca trencada per seguir fent un llarg flanqueig, pràcticament caminant vers la dreta. Trobarem una reunió al terra que nosaltres ens saltem. Seguim i per dintre d'un petit bosc caminant i arribarem a la reunió. 

4t llarg: III, IV, V, IV, III i IV, unes 11 expansions en uns 45 metres. Escalem per placa tombada vers un ressalt molt pronunciat, en un parell de passos de V no obligats el remuntem i seguim per trams una mica trencat i tombat sempre en tendència a l'esquerra, els parabolts ens indiquen el camií Al final trobem un altre ressalt molt més fàcil i que arribem al final de la via i cim de la Miranda.

Via perfecte als matins d'estiu i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez i Joan Prunera

Via GAVINÒDROM a Les Roques Bessones de Solius

Dos mesos i escacs, és el que he estat, com se sol dir, "en dique seco", pel trencament del tendó del segon dit de la ma esquerra, i no escalant, si no netejant el seient de la moto, coses que poassent. totes les propostes de l'estiu s'han anar a "norris". Ara ja amb una mica de cura, he fet una escalada a Montserrat i com la cosa va prosperant, ja sents el "cuquet" que et va taladrant el servell demanant guerra... Fare la segona escalada en un lloc nou per a mi, la zona de Solius, granet una mica peculiar que a vegades s'esmicola entre el dits però bo i adherent. 

L'aproximació es una mica perdedora si no coneixes la zona però fent us del "Raro instinto del hombre blanco" i amb ajuda d'algún texte extret d'internet, no en ha costat gaire trobar el lloc. Prenem l'AP7 que va de Barcelona a Girona. Ens desviarem cap a l'autovia C-65 que va de Llagostera a Sant Cristina d'Aro. En un punt, veurem un edifici de veta de mobles al costat de l'autovia i entrarem en una carretera secundaria. La seguirem i aqui està el quit de la qüestió. Hem de trobar una explanada a ma esquerra d'on surt una pista i aqui podrem deixar el vehicle. Caminarem per pista en mal estat uns deu minut iarribarem a una explanada. Seguirem el cami; les Roques Bessones, es veuen tota l'estona mentre baixem, que a cop es fitat i en el descens arribarem a una pista. La creuarem i pujarem uns cinquanta metres on veurem un corriol que surt a la dreta. En poca estona arribarem a les Roques Bessones i just al costat d'un pi sec, aqui comença la via.

1r llarg: III, III+, IV i IV+, 4 parabolts, una reunió i dos sabines en uns 35 metres
Ens esfilem per un espero tombat fins a un ressalt més vertical on hi ha el primer parabolt. Seguim escalant i arribem a una reunió que ens la saltem. Pujem una mica i fem un llarg flanqueix a la dreta amb algun pas dificil i arribarem a un patita cornisa on muntem la reunió

2n llarg: IV+, V+, V i IV, 5 parabolts en uns 20 metres
Ens enfilem per diedre sempre un xic per l'esquerra. Entre el primer i segon parabolt, trobarem la màxima dificultat. Seguim per diedre fins que decau la dificultat i arribem a la reunió

3r llarg: III, una linea de vida i uns 35 metres
Llarg que seria de tràmit per arribar a l cim de la Bessona. Durant la travessia per l'esperó esmolat, en spodrem assegurar de la línea de vida de les vies esportives que hi han pel vessant Sud. tot seguit, caminarem una estona i grimparem per arribar a una alzina surera on farem la reunió. Curiosament el cim es plé d'una molsa que sembla una catifa.

El decens el farem caminat facilment. Desfarem el primer tram i arribarem a la linea de vida. tot seguit baixarem per un corriol entre les dues agulles i borejarem la segona agulla pel Nord i facilment baixarem fins a la pista i remuntarem el cami de baixada fins a arribar una altre cop a la carretera.

Via curta però recomanable, sobretot que ara a l'estiu toca l'ombra al mati, però la tornada a estat un "infern" i altre via nova per la "cole".

Escalada realitzada per: Xavi Diez i Joan Prunera